La professora Arlette Séré escriu a un llibre titulat Nuevos géneros discursives: los textos electrónicos, que des de la ciberpragmàtica tracta la influència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en els discursos socials. La seva aportació és un capítol, “El documento hipertexto en el discurso de transmisión de conocimientos”, en el qual parla de les característiques del discurs de transmissió de coneixements (que tracten la intenció del productor de textos de naturalesa expositiva i explicativa de transmetre informació). Tot fent una petita cronologia comparativa en la qual conclou que hi ha uns elements que perduren (paratext, disposició en unitats, diferents tipus de lectura…), l’autora posa diversos exemples de textos, com les enciclopèdies o els mètodes d’idiomes, assenyalant les particularitats de cadascun.
A l’apartat dels hipertextos, Séré ressalta la continuïtat que representen, de la mateix manera que la resta de textos tractats. Però alhora introdueix innovacions, com la participació activa de l’usuari, la flexibilitat o la interactivitat, entre d’altres. I és que, en el camp de la transmissió de coneixements, tant sigui per la manera d’organitzar l’espai a la pantalla, com la universalitat que confereix la hipervinculació, com per l’autonomia d’aprenentatge, com per les noves possibilitats didàctiques, l’hipertext comporta una sèrie d’innovacions pròpies d’aquest nou suport. Innovacions que, això sí, no trenquen una dinàmica de continuïtat que, des de l’oralitat, ha caracteritzat els discursos de transmissió de coneixement.
La transmissió de coneixement
hipertextualitatsmarc 
L’educació ha d’educar. Per a educar és necessària l’atenció de l’educat. El problema avui dia es com captar aquesta atenció. Si per a això l’hipertext és adequat endavant.
El text de Séré em va resultar interessant, sobretot on es refereix a les possibilitats de l’hipertext a l’ensenyament. Aquest àmbit és, com és obvi, un dels llocs on s’ha de donar més transmissió de coneixement, per tant, l’hipertext hi ha de jugar un paper principal per les seves qualitats. Encara que em penso que, en alguns nivells, falta una mica per aprofitar millor les seves possibilitats, sovint hi ha reticències quant a abandonar algunes maneres de fer tradicionals, cada vegada menys, per sort. I pot contrastar molt amb les característiques de l’alumnat, molt acostumat a les noves tecnologies, com a bons nadius digitals.