Com que estem a final de l’assignatura, voldria incloure en aquest espai un dels debats que més m’ha apassionat de l’assignatura. Es tracta de la relació de l’hipertext amb la “teoria del caos”. No estant del tot d’acord amb aquesta, he de dir que la teoria del caos m’ha impactat molt. Aquesta teoria fa una mena de trencament i crítica a la ciència determinista, tot argumentant que no és possible establir lleis per a tots els fenòmens, de la mateixa manera que no podem aspirar a conèixer-ho tot sense marge de dubte. Segons els teòrics del caos, la predicibilitat és un hermetisme, i és necessari obrir-se a nous paradigmes de comprensió basats en allò caòtic. Així que estem davant d’una visió que defensa que sempre hi ha imprevistos que trastoquen les teories més tancades, les lleis més inflexibles. I el Caos, una mena de –segons diuen- interconnexió que no es veu i que està basada en fenòmens aleatoris a simple vista, és el que determina aquestes fugides cap a allò novedós. Aquesta visió queda enllaçada per Joan Campàs (i d’altres autors) amb l’hipertext. Per què? Doncs, segons s’ha indicat, l’hipertext també segueix els patrons que acabem de mencionar, els de la imprevisibilitat, la recerca d’allò nou, caòtic, amb camins d’informació interconnectada que segueixen direccions indeterminades i atzaroses.
Tota aquesta informació és meravellosa, al meu parer, però hi ha quelcom que se m’escapa, i està relacionat amb aquesta concepció caòtica de la novetat. Dono per fet que sembla com si amb l’hipertext, i amb totes aquestes innovacions com Internet, les xarxes socials, etc, estiguéssim entrant en una etapa de connexió amb l’inconscient col·lectiu de la Humanitat. I jo em pregunto (açò, possiblement, ja sigui filosofar en el seu sentit estricte) : què és l’inconscient? Què és aquesta “cosa abstracta” que han estudiat tants filòsofs, tantes creences, fins i tot tantes religions? És quelcom caòtic? No serem nosaltres, els caòtics? No és una mica vella, la creença de que tot allò que no és la nostra realitat és un caos?
Sé que potser no hagi entès certs aspectes de la teoria del caos, i que m’he agafat al tema del caos obviant altres coses. He de dir que jo també comparteixo que l’hipertext és una obertura cap a quelcom nou. Únicament discrepo en el fet d’insistir tant amb el terme “caos”, quan, precisament, allò nou arriba quan veus allò vell des de l’harmonia, és a dir, que “entens” allò vell.
Aquí ho deixo.
La teoria del Caos, un tema que m’ha deixat molts dubtes caòticament irresolts.
hipertextualitatsmarc 
Crec que és interessant la pregunta que llences sobre la vinculació o relació que pot existir entre la teoria del caos i el nou món interconnectat, global i cibernètic que els homes hem creat. Suposo, però, que com bé dius hi ha coses sobre la teoria que se’ns deuen escapar. Agafada, però, en el sentit que crec que li dones a la reflexió, si sembla que en el ciberespai hi ha variables que no es poden controlar o, almenys no estan a l’abast de tothom. Aquest fet, pot conduir a la incertesa de les prediccions de “cap a on” anem, i el futur que se’ns depara en el món global. Com deia aquell, però, “el futur és incert”.