David Crystal, al seu llibre titulat El lenguaje e Internet, ens fa cinc cèntims del nou llenguatge que neix arran de l’aparició de les TIC, Internet i els nous formats de text. Aquest llenguatge s’anomena “ciberparla” o Netspeak, i l’autor el defineix com un llenguatge amb “(…) característiques úniques i pròpies d’Internet”, emprat als correus electrònics, xats, mons virtuals i World Wide Web, i amb atributs electrònics, globals i interactius [David Crystal, 29].
La ciberparla es caracteritza per:
– néixer de l’espontaneïtat.
– no existir un codi unificat o estàndard.
– no tenir el text caràcter documental: com que la velocitat de transmissió i recepció és elevada, allò expressat esdevé voluble.
– no ser el paper ja el suport, passant a ser-ho la pantalla.
– tenir lloc en temps real, sent transgredides les normes ortogràfiques tradicionals.
– tenir trets de l’oralitat i de l’escriptura.
– no ser possible expressar el to de veu ni les emocions, obligant a adoptar mecanismes per poder-ho fer, com els emoticons (o smileys) [C. David, p.95].
– no saber-se si és exactament una llengua, ni si pertany a l’oralitat o a l’escriptura.
Així doncs, David Crystal fa a El lenguaje e Internet un profund anàlisi d’aquesta manera d’expressar-se a Internet que està tan en boga actualment.
La ciberparla ha causat un gran impacte a nivell lingüístic
hipertextualitatsmarc 
D. Cristal considera que la ciberparla comparteix més trets amb el llenguatge escrit que amb la llengua oral, encara que també es veu fortament influïda per ella. Aquest autor defensa que la ciberparla és un altre mitjà, és més que una barreja de característiques d’una i una altra modalitat, constitueix […] una autentica varietat lingüística […] [1]
[1] Crystal, D. (2001) El Lenguaje e internet pdf 1 Material UOC pag. 110
No deixa de ser curiós que el ciberespai hagi canviat en les nostres vides, fins i tot, el mode d’escriptura. Si bé és cert que hi ha programaris o aplicacions on l’espai és limitat i, per tant, s’ha de fer un “estalvi lingüístic”, també s’ha criticat moltes vegades l’endarreriment i el perill que suposa fer un ús “poc estricte” (per dir-ho de manera suau) de la llengua i, en especial, en les generacions més joves.
No crec que com diu Crystal en la teva citació, sigui obligat recórrer als emoticons per a expressar tons de veu i emocions. Seguint aquesta teoria, tampoc en el llibre escrit tradicional es podrien expressar, i no he vist cap llibre farcit d’emoticons.