El professor Koskimaa fa, en l’article “Close reading: hipertextos de ficción” (capítol 10 del llibre Textualitats electròniques), un anàlisi del que és aquest tipus de literatura tan innovador, a partir de la novel·la hipermèdia Afternoon. Comença explicant la història de l’evolució dels hipertextos de ficció, amb Stuart Moulthrop com a iniciador, als anys 80’, d’un sistema hipertextual propi. Desprès continua amb la creació d’Story Space a mans d’Eastgate Systems, programa hipertextual dirigit a autors literaris. I en l’actualitat, les coses han canviat: la hiperficció, en l’actualitat, ha anat incorporant elements “multimèdia”.
La hipernovel·la Afternoon. A Story (1987) és un text que explica una mort per un accident i un testimoni que esdevé protagonista, el qual investigarà les causes del desastre en el qual havien mort dos amics seus, arribant a unes conclusions sorprenents. Es tracta d’un text de la durada d’unes 100 pàgines normals, i conté una quantitat d’enllaços remarcable. Això proporciona una quantitat enorme de camins de lectura possibles, tots interconnectats entre ells.
L’autor d’Afternoon, Michael Joyce, utilitza una sèrie de recursos per fer viable una lectura lliure i múltiple. Entre aquests està, per exemple, l’ús de camins per defecte, l’ús de paraules o frases que funcionen com a àncores hipertextuals, la possibilitat d’obrir una finestra amb tots els enllaços que condueixen a fora, els enllaços condicionals, etc. La “narració” (encara que cal aclarir que no és exactament un text narratiu) té algunes particularitats textuals, com l’ús tant de l’acronia com de l’asincronia, l’amagar la identitat del narrador o l’ús de deíctics. A més, una de les característiques principals és la figura del lecto-autor, el lector convertit en co-autor o autor de la novel·la.
Així que els hipertextos de ficció són, bàsicament això, textos que assumeixen les particularitats de la hipertextualitat : hipervincles, no linealitat, lectura no seqüencial i instantània, i l’involucrament de lector en l’autoria de l’obra.
Afternoon. A Story
Finalment, podeu fer click aquí si voleu anar llibre al qual pertany l’article en qüestió.
hipertextualitatsmarc 
Sens dubte , l’hipertext és com l’art contemporani: requereix de la participació del lector per ser. El significat d’una obra ha de venir donat tant per l’autor com pel receptor. A més a més, aquest pot anar més enllà, trobar significats que l’autor no havia pensat.